Una llegenda explica com fa molt de temps, en el principi del món un màgic poderós habitava al cel. El seu nom era Lenimar i sempre havia viscut amb el seu germà bessó Keskener. Ambdós eren efectivament bessons, però en realitat eren molt diferents perquè el primer era un ésser d'una gran saviesa i buscava sempre la veritat. Era també molt reservat fins i tot amb son germà i sempre intentava actuar de la forma més responsable amb els seus poders. El seu germà, en canvi, era tot un somiador. Era esbojarrat i extravertit i poc l’importava saber els grans secrets de l’univers, solament sabia de l’univers que era allí per poder-ne gaudir.
Lenimar sempre provava que el seu germà tingués seny i que fos més responsable en els seus actes, però son germà sempre es burlava d’ell i marxava per poder veure els estels fugaços. D’altres cops era Keskener el que provava de fer veure al seu germà les belleses de l’univers, però ell sempre entossudit a analitzar les coses no podia veure el que el seu germà li ensenyava.
Així visqueren durant molt de temps, els dos veient el món a la seva manera i respectant al germà en les seves idees però convençuts que no eren pas correctes.
Però un dia una cosa terrible va passar ja que un gran cometa va arribar al lloc on ells vivien i Keskener, encisat per la seva bellesa va escalar la muntanya més alta per poder-lo veure en tot el seu esplendor. I era tan gran la seva pressa per arribar al cim que va començar a pujar imprudentment, sense ni tan sols mirar on trepitjaven els seus peus i amb la vista fixa en la cua lluminosa i fastuosa del cometa. I va voler la desgràcia que Keskener, en donar una d’aquelles esbojarrades passes, fes un pas en fals i caigués per un gran precipici colpejant-se el cos amb grans pedres que es trobava en aquella caiguda.
Mentre queia va llançar un crit desesperat de socors que el seu germà va sentir en la llunyania. Lenimar va córrer tant com va poder cap on havia sentir la veu d’auxili de son germà i es va témer que alguna cosa greu havia succeït.
Quan va arribar al lloc on el seu germà havia cridat va veure que jeia en el fons del profund barranc i va baixar tant ràpid com va poder fins que va arribar al seu costat. Allí el va trobar, estès sobre el terra, ple de terribles ferides i amb la mirada perduda en el cel. Lenimar el va cridar pel seu nom i ell va desviar la mirada cap a la cara del seu germà mentre sentia com li agafava la mà amb tendresa.
- Mira al cel germà, no és la cosa més maca que mai hagis vist?
I Lenimar alçà el cap i va mirar cap on la mirada de son germà fixava la vista i va veure l’immens cometa amb la seva cua de llum cobrint el firmament. Després amb llàgrimes als ulls va tornar a mirar-se al germà que agonitzava i li va contestar:
- És molt bonic germà.
- Tenies raó Lenimar, la meva bogeria i imprudència han acabat amb mi i ara ho hauré de pagar.
- Era jo el que vivia cec i sense veure la bellesa que m’envolta, germà. Sempre vares veure el que jo mai he pogut veure.
Lenimar notava que la vida del seu germà s’escapava i desesperat li agafava la mà cada cop amb més força. I quan ja sentia que la mort s’apoderava de Keskener va fer un acte desesperat. Utilitzant els seus poders va fondre els seus cossos en un de sol, fent d’aquesta manera que les ànimes dels dos germans compartissin un mateix cos, encara ferit però que de ben segur amb el temps es podria guarir.
Quan això va passar, els dos germans varen decidir marxar d’aquell lloc i viatjar per tot el cel per poder conèixer totes les belleses que allí existeixen.
I així va ser que els poders de Lenimar varen actuar altre cop i els va convertir en un preciós cometa, com el que varen veure no feia pas gaire temps i varen començar a viatjar per tot el cel, veient totes les meravelles de l’univers.
Passaren milers d’anys i els germans varen veure el que mai ningú ha vist i varen conèixer tot allò que la gent ni tans sols sospita que existeix fins que un dia arribaren a un món desolat i solitari. Era un lloc trist i res interessant hi havia, de manera que varen decidir que no mereixia la pena quedar-se allí més temps.
Aleshores va ser quan Keskener va veure una petita taca vermella en un immens pla. Els dos forçaren la vista i aleshores varen veure que la taca en realitat era una bella rosa vermella que vivia enmig de res. Van anar cap a ella per poder-la veure millor i efectivament van veure que es tractava d’una rosa. No era una rosa corrent ja que era exuberant i plena de vida i d’una bellesa sense igual. Lenimar es va quedar captivat per la tenacitat amb què s’agafava al terra erm i la determinació amb què el seu tall s’alçava cap al cel negre i fosc. Aquella rosa tenia unes ànsies de vida com mai abans havia vist.
Keskener se'n va enamorar perdudament per la seva bellesa i perquè al mirar-la se sentia com en un somni. Era sens dubte la cosa més maca que mai no havia vist. Molt més fins i tot que el cometa que una vegada gairebé acaba amb la seva vida.
I així va passar que els dos germans varen decidir de quedar-se amb la bella rosa per sempre i tornant-se a allunyar d’ella Lenimar va utilitzar altre cop la seva màgia per convertir-los en una brillant estrella que va omplir aquell món de llum. I amb la seva saviesa va fer escalfar el terra i evaporar l’aigua, i va crear els núvols i el vent. I aquest vent va dur els núvols a tots els racons del planeta tornant l’aigua al terra en forma de pluja. I la pluja que queia a les planes va formar els mars i la que queia en els cims va formar la neu i els rius.
I com Lenimar havia après finalment de son germà que del món també s’ha de gaudir i no solament analitzar-lo i que també era bonic tenir somnis, va crear l’arc de Sant Martí just sobre on es troba la rosa perquè ella veies tot l’amor que sentia per ella.
Keskener va demanar al seu germà que durant la meitat del dia pogués convertir-se en un disc lluminós per poder il·luminar tènuement la rosa i xiuxiuejar les coses boniques que sentia per ella. I com que també va aprendre de la serenitat i saviesa del seu germà va crear les marees per fer que les aigües dels mars es moguessin i mai es quedessin estancades.
Molts segles després, la vida va néixer en aquest món i es va omplir de plantes i animals i molt molt temps després varen aparèixer els Hogol. I encara avui, l’amor dels dos germans per la rosa no s’ha extingit i cada matí apareix el germà Lenimar per escalfar-nos i omplir-nos de llum i vida, cedint més tard el seu lloc al germà Keskener que inunda el món amb la seva dèbil penombra que ens fa somiar i estimar-nos.
I les nits que no podem veure a Keskener en el cel es perquè els dos germans són amb la rosa roja, sigui on sigui, compartint en un sol cos l’amor que senten per ella.

Autor : Joan Moret
Il·lustració : Bernat Muntés